L’home que porta el carrer posat

No sé si ell porta la samarreta o és la samarreta qui el porta a ell. Una gorra. Un cigarret. Una jaqueta penjada del braç. I aquell cos dret com si hagués après a no demanar permís per existir. El carrer és ple de personatges que ningú no ha escrit. David els troba. I durant un instant els converteix en memòria.