La ciutat que deixa ombra

22 / 26

Dos homes comparteixen primer pla davant d’una persiana metàl·lica. Un mira la càmera amb expressió oberta; l’altre somriu. La fotografia transmet proximitat, complicitat i aquell instant espontani que només apareix quan el carrer deixa de ser escenari i es converteix en trobada. — La ciutat també és això: trobar algú enmig del carrer i descobrir que l’instant ja és memòria.David Teulats · Vic · 30 de setembre del 2026

Dos rostres, una trobada

Dos rostres contra una persiana tancada. La ciutat pot tancar portes, baixar persianes, apagar llums. Però hi ha trobades que no saben tancar-se. Ens mirem. I ja som una mica menys sols.

Escolta la veu de Piath

0:00 / 0:17